El centímetre

Introducció al centímetre a partir de la creació d'un instrument

Introducció

Hem de construir una cinta mètrica com les que hem utilitzat el dia anterior (mesura 4. Estimació), ho farem per grups de treball. Dono una cinta de paper ja tallada (totes són iguals i mesuren un metre de llarg, però no ho dic), no dono cap més orientació.

Preguntes clau

• Com és que esteu fent aquestes ratlletes?
• Heu pensat fins a quin número arribareu?
• I aquests números que escriviu què volen dir? 

Un grup decideix anar a buscar el metre gran de la classe i agafar-lo com a model. Em sorgeix un dubte, els hi trec?? Finalment no ho faig.

Han organitzat bé la feina després d'una conversa breu. Es reparteixen la feina un tros cadascú i mentre un treballa els altres controlen.

Treball molt acurat fins i tot van repassant aspectes que no els han quedat del tot bé al seu entendre

.

Quan vaig girar-me i vaig veure'ls vaig pensar "aquests no se'n sortiran" Us podeu imaginar la planificació: repartir-se la feina en tres parts i cadascú fent les unitats (i els nombres?) que creguin.

Acords finals: 

• Si volem construir un metre els nombres han d'arribar fins a 100.
• La distància entre dues ratlletes de les llargues (també de les curtes però no ens hi vàrem posar)  és d'1 centímetre, i per tant, a un metre hi ha 100 centímetres.
• És molt important que la distància entre dues ratlletes sigui igual. Si no fos així no ens aniria bé per mesurar.

Podeu veure les reflexions finals fetes a classe, conclusions i alguna activitat de tancament clicant més avall  a (més informació)

 

Reflexions i conclusions

Un cop feta la feina es va posar en comú, projectant les cintes fetes amb un canó a la pissarra i discutint i comparant les diferents produccions entre elles.

a)

Comparant les dues mostres anteriors acordem que és important que cada nombre porti associat un número, no pot ser que ens passi com en el segon cas que les ralletes van per una banda i els nombres per una altra.

b)

 Analitzant les 3 propostes anteriors veiem que una manera d'organitzar els nombres a les cintes mètriques és de 5 en 5. Però ep! Llavors això vol dir que les ratlles que hi ha entremig equivalen a un número encara que aquest no s'escrigui!! (sinó ens pot passar com a la tira del mig). 

 Amb aquestes mostres també ens n'adonem de la importància que la distància entre cada ratlleta sigui sempre la mateixa. Si mirem la tira del final ens n'adonem que no hi ha el mateix espai entre el 0 i el 5 que entre el 105 i el 110.

c)

Fins a quin nombre ha d'arribar el metre? La majoria tenen clar que ha d'arribar fins a 100 perquè diuen que ho han vist en altres cintes mètriques. Però com fer-ho ja és més complicat. Uns opten per parar d'escriure quan arriben a 100 (el cas de la 2na mostra). Altres arriben a 100 costi el què costi (el cas de la 3ra mostra) i altres veient que se'ls acaba el paper decideixen continuar escrivint els nombres a sota: 83, 84... (última mostra). 

Per contra, el grup de la primera tira no té clar fins a quin nombre cal arribar i van fent fins que se'ls acaba el paper. 

Activitats a més a més:

Activitat 1

Fitxa buscar objectes i comparar-ho amb el company

Activitat 2. 

Identificar la llargada del metre i del centímetre amb moviments corporals. A partir d'aquí fem jocs motrius, com per exemple: fer grups de 4 metres (els alumnes s'agrupen de 4 en 4 ajuntant-se amb les mans), fer grups de 3 cm (els alumnes ajunten 3 dits), etc.

• m: distància d'una mà a l'altre amb els braços oberts
• cm: amplada d'un dit de la mà