Pàgines

divendres, 30 de maig del 2014

Introducció a la multiplicació

Comentari inicial
A mesura que ens acostem a continguts propis de Cicle Mitjà sembla que es produeix un canvi de mentalitat important en la presentació dels continguts que ens porta a una mena de "pressa simbòlica": de seguida presentar a x b i aprendre'n el seu resultat associat.

Un exemple el tenim, en el cas de la multiplicació, en què tradicionalment el primer objectiu és aprendre les taules de multiplicar, per així poder resoldre els problemes. A cicle inicial el treball de comptatge i  descomposicions de nombres és prioritari davant la institucionalització de "les sumes" per exemple. Per què aquest canvi?

Històricament a primer s'aprenien les taules de sumar i més endavant les de multiplicar... era l'estil de l'època. Actualment, i gràcies al gran treball fet per les mestres de Cicle Inicial, les taules de sumar ja no "s'estudien",  s'aprenen immerses en un dispositiu didàctic centrat en el context. Per quina raó les taules de multiplicar continuen "vives"?

Construïm les taules
Si partim del concepte en el seu sentit més bàsic, els alumnes a Cicle inicial comencen a solucionar problemes de suma emprant el comptatge: saber comptar els  elements d'un conjunt. Quan han de saber quants elements hi ha entre dos conjunts compten els elements del primer i continuen amb els del segon. Aquesta és la primera idea de suma.

La diferència entre la suma i la multiplicació està en que quan es multiplica no compten elements, sinó els elements totals d'un nombre de grups que tenen el mateix nombre d'elements. Això implica dominar unes habilitats diferents a les lligades a la suma, és el que s'anomena comptatge rítmic, és a dir saber comptar (a partir del zero) de 2 en 2, de 3 en 3, etc.

Per tant, quan un alumne davant una disposició de fitxes posades de 2 en 2  les compta dient 2,4,6,8,10 podem dir que comença a solucionar situacions emprant la idea de multiplicació. Si les compta d'una en una encara té al cap l'addició. És per aquesta raó que "les taules" que es treballen a Cicle inicial són les del 2, 5 i 10, atès que són les més fàcils per realitzar comptatge rítmic.

Subitising o "cop d'ull"
S'anomena així la utilització de làmines o diapositives que mostren als alumnes una situació durant pocs segons i després desapareixen. Es fa servir força en activitats de comptatge ja que implica una activitat mental diferent. Emprem aquesta tècnica per a treballar la idea de "comptar grups de "n" elements".

Ensenyant una diapositiva pocs segons que mostri, per exemple, 6 grups de quatre daus en el que tots mostren el "5" "obliguem a que imaginin grups d'elements. I si han treballat el comptatge de 5 en 5 solucionaran el problema de pensar quant és "6 vegades 5" i el més important interioritzaran el concepte de multiplicació.

Vocabulari i simbologia
La paraula vegades (si voleu cops) és el comodí emprat quan ens referim a la multiplicació  Veureu que molt aviat s'introduirà el signe de la multiplicació (X) però tot i així, davant de l'expressió 6x3 nosaltres continuem dient "6 vegades 5" enlloc de "6 per 5" ja que penja d'un context entenedor.

L'activitat
La primera idea doncs, és començar el concepte de multiplicació, entenent-lo com a una manera de comptar grups d'elements. Per fer-ho partim de la visualització al canó de diferents agrupacions d'elements en format dau:

La dinàmica de l'activitat consisteix en passar ràpid la pantalla dels daus i a continuació deixar una pantalla blanca (per poder "amagar" el problema i tornar-lo a ensenyar si volem tirant enrere). A partir d'aquí demanem: quantes vegades apareix el dau? Quants punts hi ha en total?

Suma Iterada de dos


Suma Iterada de cinc


Per nosaltres aquesta activitat té dos factors interessants:
1. Treballem el concepte de multiplicació
2. Evidenciem les estratègies de comptatge d'elements que hem anat treballant al llarg de tot el cicle inicial. Per fer-ho demanem: com ho saps? què has pensat per saber-ho? i qui ho ha pensat d'una altra manera? És molt interessant que els alumnes verbalitzin que hi ha diferents maneres d'arribar a una mateixa solució i que entre tots veiem quines són més eficients que altres.

Mates amb el cos
Un cop visualitzats els powers transportem la idea de grups i elements i ja no només ho veiem davant d'una pantalla sinó que som nosaltres mateixos els que formem part d'aquests elements.
Aquesta activitat ajuda a entendre el concepte de multiplicació des d'una altra perspectiva i sobretot ajuda als alumnes amb més dificultats perquè és molt més vivencial per ells. Això provoca situacions que no es donen sobre paper i obre un ventall de preguntes diferents, ja que quan som nosaltres els que hem de fer grups, no és el mateix fer 2 grups 2 que fer-ne 10 de 5 (ens faltaven nens!).

Construcció taules
Ara es tracta de donar la gran noticia: nens i nenes sou uns experts multiplicant i no ho sabieu!! A partir d'aquí expliquem que els "matemàtics" en comptes d'escriure 2 vegades 5 escriuen 2 x 5 i construïm entre tots la taula del 2 i del 5 (relacionant-ho amb tot el què hem fet: el resultat, la representació...).
                                   





Comentari
En aquesta etapa el càlcul del resultat va associat al llenguatge rítmic, així doncs per comptar 3 vegades 5 els alumnes compten 5+5+5, i quan fan 7x2 els alumnes fan 2+2+2+2+2+2+2. Aquí ens sorgeix un dubte: de fet per calcular la taula del 2 és molt més fàcil pensar en fer el doble de 7 que no sumar 7 cops 2. Jo no ho vaig fer ja que en el fons implica entendre que 2x7 dóna el mateix que 7x2 i és complicat però és possible que algun alumne ho decobreixi, m'ho expliqui i ho comentem. Però ho deixem per 3r.

Ens inventem problemes amb situacions de muliplicació
Finalment la idea és contextualitzar i "aplicar" tot el què hem estat treballant a situacions de la vida diària, situacions que ens siguin més properes. Per això per parelles els alumnes s'inventen diferents situacions i les representen de totes les maneres que saben fins ara. Vegeu-ne alguns exemples:

 
5 bossetes amb 4 llavors a cadascuna.

3 pastissos amb 8 espelmes cadascún

8 mans amb 5 pomes a cada mà


Un cop acabat
De cara al proper curs potser provarem plantejar una activitat inversa, com per exemple si som 27 alumnes podem plantejar la idea de fer tots els grups possibles. Les discussions que podrien sortir serien interessants
  • Se'n pot fer 1 de 27
  • Es poden repartir entre 2 grups (aquí podríem veure si això de parell i imparell surt a la conversa)
  • Treball per grups per trobar els demés 

Més informació a:
http://puntmat.blogspot.com.es/2012/11/primers-passos-en-multiplicacio.html 

dissabte, 24 de maig del 2014

Graella del 100

Aquest post inaugura l'apartat de "delikatessen" on  inclourem activitats que ens agradin especialment, tant d'aquest curs com de cursos anteriors que hem guardat i que estan publicats en altres blogs propis o d'amics com és el cas d'aquest.

Per exemple: fa un parell d'anys a primer curs encara recordem una activitat anomenada "el puzzle de la graella del 100" publicada al blog del PuntMat.i que ocupa dos post als quals podreu accedir clicant sota les imatges: la construcció de la taula i una segona activitat. imprevista inicialment, la construcció d'una peça que ens feia falta i no teníem.

1. Construcció de la Graella
http://puntmat.blogspot.com.es/2014/04/el-puzle-de-la-graella-del-100.html
On ell treball d'habilitats de comptar de 10 en 10 cap amunt i cap avall i el d'observació de patrons és molt interessant.

2. D'una fallada nostra a una activitat en la que ens ho vàrem passar molt bé
Un cop quasi acabat el puzzle vàrem veure que ens havíem deixat de fotocopiar una de les peces i ens quedava un forat. L'Anna Cerezo (la mestra) va reaccionar ràpidament  i ho va aprofitar per fer una proposta nova: construir la peça que falta.

Dibuixant la peça utilitzant un regle graduat... encara que la mida sobre la graella la "va portar" la nena mesurant-la entre els seus dits polze i índex i que queda tapada a la foto
Aquest treball d'un altre grup ens mostra equivocacions que no ens imaginàvem: la graella original estava a cinc passes de les taules de treball i mesuraven directament sobre ella
Per a accedir a aquesta sessió cliqueu aquí

dissabte, 10 de maig del 2014

Rellotge analògic vs Rellotge digital

Un cop acabada la part del rellotge de busques i les equivalències entre quarts, hores i minuts, se'ns planteja un dubte o necessitat: què fem amb el rellotge digital??

A continuació explico algunes de les activitats que hem portat a terme per acabar de consolidar la lectura del rellotge analògic i com podem transportar-ho a la lectura del digital:

Activitat 1: Què fan a la tele? 
http://www.onderwijsmenu.nl/ict/klok.swf

Activitat 2: Les hores de la nostra rutina diària

Activitat 3: El rellotge al canell

divendres, 9 de maig del 2014

El rellotge gegant

Hores, quarts i minuts

Aquesta activitat es complementa amb l'entrada d'aquest mateix bloc: "Rellotge: busques i quarts". És una segona part del treball del rellotge i la idea general de la sessió és la de buscar les equivalències entre les hores, els quarts i els minuts.
  • Quants minuts són un quart d'hora? i mitja hora? i tres quarts d'hora?
  • Quants minuts són una hora?
Per discutir sobre el tema fem un rellotge gegant, on les busques són els mateixos alumnes.
12 cartolines grogues per fer d'hores, 60 cartolines vermelles per fer de minuts i un reproductor de CD's van ser el material necessari per poder fer la classe.

Veieu-ne la seqüència:


Seqüència Construcció Rellotge Gegant from nunasg

 Una imatge val més que mil paraules:
Us podeu imaginar el munt d'opinions i discussions que va generar aquesta activitat, tant a l'hora de fer el rellotge com a l'hora de fer de busques per representar una hora dita o al revés.

Comentari final
El fet que entre dues cartolines grogues, per exemple les que trobem entre les 12 i la 1, passen cinc minuts ens permet fer una "bona pregunta": Com és que hi ha quatre cartolines i no cinc?. Una bona discussió (ja realitzada anteriorment veient que comptem espais i no línies).

 

dimecres, 7 de maig del 2014

Rellotge: busques i quarts

Com llegir l'hora en un rellotge de busques?

Aquest post és la primera part del treball de lectura de rellotge que es complementa amb el post: "El rellotge gegant".

Comencem
Tenim un problema: 
La directora de l'escola ens ha demanat que el proper dimecres a 2/4 d'11 l'avisem perquè ha de fer una feina molt important. Algú sap quina hora és 2/4 d'11? 
Projectem el rellotge: a la PDI

Pregunta: algú sap quina hora és 2/4 d'11? Com han d'estar posades les busques?... ni idea

http://www.onderwijsmenu.nl/ict/klok.swf
Intentem entendre com llegir un rellotge: quarts i hores
  1. De què està format? veiem que hi ha busques, ratlletes, nombres... perquè les busques són diferents? algú sap com estan posades a les 11 en punt? etc. (veure preguntes clau a la fitxa de classe a "més informació" al final d'aquest post)
  2. El tema dels quarts. Si sabem les hores en punt com ho podem fer per saber 2/4?... potser ho hem de partir en quatre parts ... però no tothom ho té gaire clar:
Veiem aquestes quatre parts: cinc ratlles i sis espais. Alguna altra proposta?
Quatre parts. Algú te alguna cosa a dir? han de ser iguals diu algú. Qui ho vol dibuixar?
Ens hi anem acostant però encara falta algun detall, Rosa tu que hi dius?
Les línies s'han de tallar al mig (i ho dibuixa)
Finalment, i a la sessió següent, es tanca discutint sobre la idea d'un quart de..., dos quarts de..., etc, però identificant-ho amb el temps transcorregut (pintant el rellotge a mida que anem parlant de quarts).





  1. Si la busca està a les 12 haurà recorregut un quart d'hora. Posem les busques i llegim l'hora
  2. Passa un quart d'hora més i ho pintem, seran dos quarts. Posem busques i llegim l'hora, etc.
Fins ara la idea de quart s'associa a una manera de dir l'hora: "són dos quarts de tres".
Pintar és interessant ja que aporta una segona visió de la idea de quart, la de temps transcorregut: ens trobarem d'aquí un quart a casa el Pere (que es veurà més endavant).
Nota: a "més informació" trobareu la fitxa de classe

dissabte, 3 de maig del 2014

Menú: Unitats de mesura de longitud


Us presentem el menú de Primavera: mesura de longitud

 Entrants 

1. La mesura del llit de la reina: plat il·lustrat que ens acosta a les unitats arbitràries de mesura

  Plats principals 

2. Festival d'unitats arbitràries
3. Timbal d'unitats estàndard acompanyades d'instruments de mesura
4. Estimar el metre: una unitat a compartir
5. Construcció (o deconstrucció?) de la cinta mètrica

Postres 

6.Passa l'armari per la porta?


Trobareu informació sobre cada plat clicant al número corresponent a cadascun d'ells.
 Bon profit!

(a més informació trobareu una explicació més detallada del procés) 


divendres, 2 de maig del 2014

El llit de la reina

Introducció a les unitats de mesura  de longitud

Un conte sobre un rei que volia regalar un llit a la reina quan encara no s'havia inventat el llit! Li encarrega a un fuster, però les coses es torcen: una bona manera de començar a parlar sobre la idea d'unitats de mesura de longitud i de com comunicar una informació.

Per què?
La  idea és captar l'atenció dels alumnes partint d'un conte i, a partir d'aquí, començar a reflexionar sobre la necessitat de triar una unitat per mesurar i que a més sigui compartida amb la resta de la comunitat.

Introducció
Explico el conte del rei que volia fer un construir un llit per la reina però a l'hora de donar les mides al fuster va utilitzar la mesura del seu peu. I és clar, no tots els peus són iguals.... i el fuster era molt baixet.

Desenvolupament
Un cop explicat el conte el representem entre tots i evidenciem que ens passa el mateix que en el cas del rei. Les mides preses amb el peu de la nena més petita de la classe i les mides del meu peu no són les mateixes i això fa que quedin dos llits de mides ben diferents!


- Com és que el llit li va quedar petit si el fuster va seguir bé les instruccions?
- Què podria haver fet el rei perquè això no li passes?
- Si tu haguessis estat en el lloc del rei com ho hauries fet?

A "més informació" trobareu una planificació de tres classes fetes al voltant d'aques conte per una escola dels USA i una presentació en power point on hi ha el conte complet (en anglès)


dijous, 1 de maig del 2014

Unitats arbitràries

Mesurem objectes amb una unitat de mesura coneguda per nosaltres i que sabem del cert que és uniforme. El què pretenem amb aquesta activitat és que els alumnes entenguin el concepte d'unitat arbitrària i que el portin a la pràctica (mesurar utilitzant objectes propers com a unitats consensuades i no alterables). Cada grup d'alumnes mesura amb una unitat diferent.

Retoladors. dos grups diferents mesurant dos objectes diferents. Discussió sobre el primer grup: es podria mesurar la taula utilitzant menys retoladors?


Agendes: Cal posar-les de manera que la mesura sigui correcta: una a continuació d'una altra

Però quan cal prendre dues mides la cosa es complica. Amb les mides que heu  trobat us sortiria la taula exactament igual?. Han solucionat bé el canvi d'orientació marcat en blanc? o han agafat l'amplada enlloc de la llargada quan han comptat "la volta"?

Serveix qualsevol objecte com a unitat de mesura? Ens serveix el peix pallasso per mesurar l'ordinador? Per què?
Un cop realitzada l'activitat, cada grup va fer un informe sobre la seva feina. Trobareu la fitxa de treball i algun exemple clicant a "més informació" una mica més avall.

dimecres, 30 d’abril del 2014

Unitats i instruments

Presentació del metre
La idea d'aquesta sessió és presentar el metre a partir dels instruments: cinta mètrica, metre de modista, metre de fuster, etc.

Per què?
Presentar el metre com a unitat comuna per a tothom, és fer una institucionalització, tot i que de vegades els alumnes ho associen per abús del llenguatge (relacionen la idea del metre a la cinta mètrica que tenen a casa). En canvi, si el presentem a partir dels instruments estem trencant aquesta identificació i, a més a més, ens és més fàcil veure la seva utilitat (la dels instruments). Per exemple, si vols mesurar la longitud d'una paperera rodona necessites el metre de modista i, en canvi, si vols mesurar un objecte que acabi molt amunt has d'utilitzar per força el metre de fuster ja que la cinta mètrica es doblega.


Les preguntes
  • Si haguéssim de trucar a un fuster perquè ens fes una taula com les de la classe, ens anirien bé les unitats de mesura escollides el dia anterior (retoladors, agendes...)?   
    • En un principi tots van dir que sí perquè a totes les cases hi havia retoladors i agendes. Em va caldre ensenyar altres tipus de retoladors i d'agendes per evidenciar que no totes són iguals. 
  • Com ho podríem fer per entendre'ns amb el fuster i que sabés les mides exactes només parlant per telèfon?  
    • En aquest cas va ser molt important la teatralització perquè ho entenguessin, sinó era massa abstracte. 
  • Com pot ser que la mida sigui igual si les cintes mètriques són tant diferents?
    •  Els va costar posar-hi paraules, entenien el concepte però no sabien com explicar-ho. 

dimarts, 29 d’abril del 2014

Estimació

Objectes més grans, iguals o més petits que un metre.

Els nens de segon fan més o menys d'un metre d'alçada? Quina edat tenen els nens que no arriben a un metre? En teniu algun per casa?

Per què?
El què pretenc amb aquesta activitat és consolidar idees: veure el metre com a una unitat de mesura, però també com el nom que se li dona de vegades a l'instrument (el metre de fuster) i finalment com a una distància.
Per altra banda, em proposo fer un treball d'estimació: saber discernir quins objectes són més grans o més petits que un metre.
Al final de tot hauran de saber explicar la seva feina utilitzant paraules com ara ampladallargada, distància, etc. I és que dir "la porta mesura menys d'un metre" és massa ambigu.

Comprovant si l'amplada de la porta és més gran o més petita d'un metre.
Aquest nens hauran d'explicar que l'amplada de l'armari és de gairebé un metre.
A en Raül  li costarà una mica més definir qué és elq ue ha mesurat. Com ho explicará? (la distancia entre la part esquerra de la pantalla de l'ordinador i la... uff!) veurem com se'n surt.

dilluns, 28 d’abril del 2014

El centímetre

Introducció al centímetre a partir de la creació d'un instrument

Introducció
Hem de construir una cinta mètrica com les que hem utilitzat el dia anterior (mesura 4. Estimació), ho farem per grups de treball. Dono una cinta de paper ja tallada (totes són iguals i mesuren un metre de llarg, però no ho dic), no dono cap més orientació.

Preguntes clau
  • Com és que esteu fent aquestes ratlletes?
  • Heu pensat fins a quin número arribareu?
  • I aquests números que escriviu què volen dir? 

Un grup decideix anar a buscar el metre gran de la classe i agafar-lo com a model. Em sorgeix un dubte, els hi trec?? Finalment no ho faig.
Han organitzat bé la feina després d'una conversa breu. Es reparteixen la feina un tros cadascú i mentre un treballa els altres controlen.

Treball molt acurat fins i tot van repassant aspectes que no els han quedat del tot bé al seu entendre
.

Quan vaig girar-me i vaig veure'ls vaig pensar "aquests no se'n sortiran" Us podeu imaginar la planificació: repartir-se la feina en tres parts i cadascú fent les unitats (i els nombres?) que creguin.

Acords finals: 
  • Si volem construir un metre els nombres han d'arribar fins a 100.
  • La distància entre dues ratlletes de les llargues (també de les curtes però no ens hi vàrem posar)  és d'1 centímetre, i per tant, a un metre hi ha 100 centímetres.
  • És molt important que la distància entre dues ratlletes sigui igual. Si no fos així no ens aniria bé per mesurar.
Podeu veure les reflexions finals fetes a classe, conclusions i alguna activitat de tancament clicant més avall  a (més informació)

diumenge, 27 d’abril del 2014

L'armari passa per la porta?

De què ens serveix saber mesurar?
Activitat de cloenda: es planteja la pregunta a nivell col·lectiu si un dels armaris que hi ha a la classe passaria per la porta, per així veure si apliquen el que hem treballat o ... intenten arrossegar l'armari!
Passaria l'armari del racó per la porta de la classe?


Mesurar en context, resolem una situació en concret partint dels coneixements apresos.


Per què? L'objectiu d'aquesta activitat és aplicar els continguts treballats en una situació real. La mesura aplicada a la vida quotidiana.


 
Mesurem l'armari. Mesuram la porta? Quines mides cal prendre a la porta? l'alçada cal?. Un cop preses les mides: l'armari passa de qualsevol manera?
Fitxa de classe a "més informació